Pacte associatiu de la FAC

Pacte Associatiu Federació Anarquista de Catalunya

Principis, mitjans i finalitats.

1.1. Els nostres principis

Els principis que impulsen l’activitat de tots els grups adherits a la FAC són els següents:

• La Llibertat: Entesa com el desenvolupament natural sense condicions de tot ésser nascut; atenent als dictats de la seva pròpia consciència i voluntat amb independència per pensar, expressar-se i actuar. És, per tant, la negació de qualsevol forma d’autoritat que sotmet moral i materialment. Entenem la llibertat de manera col·lectiva i no només individual, i alhora l’entenem des de la responsabilitat d’assumir les conseqüències dels propis actes.

• La Igualtat: No entesa com la uniformització de les relacions socials sinó com la igualtat a tots els nivells, de manera que les relacions socials s’han de basar en el lliure consentiment i el mutu acord partint del concepte d’equitat, que es basa en el principi «a cadascuna segons les seves necessitats, de cadascuna segons les seves possibilitats».

Combatem les divisions socials de classes formades sobre el privilegi d’unes persones sobre les altres; Ens mostrem en contra del patriarcat. Ens mostrem contràries a les institucions i estructures religioses i a les seves creences basades en la submissió; als desequilibris ecològics i al menyspreu de la resta d’animals i éssers vius. Som contràries als sistemes d’educació jeràrquics i competitius, defensem una pedagogia que busqui la màxima igualtat, llibertat individual i col·lectiva. Perquè les relacions siguin justes no pot existir la propietat privada i estatal ja que aquesta manté i és font de desigualtats. Aspirem a que les relacions econòmiques siguin igualitàries buscant satisfer les necessitats de la comunitat, i no enriquir-se, com passa en els sistemes que busquen per sobre de tot, el benefici econòmic d’unes poques.

• La Solidaritat i el Suport Mutu: com a forma de vida en contra de la competitivitat i l’explotació d’unes sobre les altres. La solidaritat com a principi que sosté les relacions socials i com a mitjà per resoldre possibles conflictes, respectant les diferències, la llibertat individual i el bé col·lectiu; practicant el suport recíproc i la sinceritat en totes les relacions.

Tots aquests principis tenen la conseqüència directa de posicionar-nos, per definició, en contra de les següents institucions i formes de dominació:

• Contra la Propietat: Contra la propietat privada i estatal. Perquè és una atrocitat que una persona disposi de la riquesa produïda per unes altres o per la Terra. Perquè té el seu origen en un violent i criminal espoli de la més forta sobre la més feble, creant l’odiosa existència dels paràsits de la societat, que no tenen altre missió social que la de viure del treball aliè mitjançant l’explotació i misèria de les altres.

• Contra el principi d’Autoritat: Per ser causa de la submissió d’unes sobre les altres, despertant instints que predisposen a la crueltat i a la indiferència davant el dolor d’un semblant; i per ser el instrument que serveix per sotmetre mitjançant la violència a la individualitat als interessos de la propietat.

Respecte a aquest principi ens agradaria senyalar, per la seva especial rellevància, les següents formes d’autoritat:

• Contra l’Estat: Perquè coarta el lliure desenvolupament de les activitats ètiques, filosòfiques i científiques dels pobles; per ser el fonament bàsic que manté el principi d’autoritat i perquè defensa la propietat mitjançant les estructures de repressió i representació. Perquè manté l’exèrcit, la missió destructora del qual és atroç, en llançar uns pobles contra d’altres, destruint els sentiments de solidaritat i sociabilitat.

• Contra les Institucions i Estructures Religioses: Perquè atempten contra el lliure pensament creant una jerarquia moral que predisposa a admetre sense protesta qualsevol imposició. Perquè desvirtuen les relacions socials amb el terror i el fanatisme (negadors de la raó i el pensament crític).

• Contra el Patriarcat, el Sexisme i la Heteronormativitat: Per ser estructures de dominació social contràries a la llibertat dels individus, per discriminar la resta d’opcions sexuals, la lliure identitat de gènere i la construcció de relacions personals, afectives i sexuals lliures d’autoritat.

Entenem que les relacions de poder no s’estructuren exclusivament a través de la classe social, sinó que també s’articulen segons les relacions de gènere. Apostem per arribar a la destrucció del sistema patriarcal, i per tant, de les relacions de submissió/dominació que aquest comporta, per així aconseguir una transformació social real.

• Contra el racisme i la xenofòbia: Com a estructura de dominació contrària a la llibertat i la igualtat. Tant el que prové de les actituds individuals com el de les institucions de l’Estat, les seves fronteres, les seves presons i la seva explotació econòmica d’uns pobles sobre uns altres.

• Contra l’existència d’una discriminació moral basada en la diferencia entre espècies animals: Entre nosaltres, els animals humans, la discriminació moral més present és l’antropocentrisme, creient-nos l’eix principal de la vida i no tenint en compte una visió vital biocentrista o ecologista.

La idea del creixement perpetu no és viable ni desitjable. Cal posar fi al consumisme dominant (material i energètic) de manera que les activitats extractives, el nivell d’emissions i els residus es redueixin fins al punt en que el nostre entorn no es vegi afectat i es pugui regenerar. Cal fomentar la reutilització i el reciclatge sempre que això suposi un estalvi energètic i material.

• Contra altres formes de poder: Que impedeixin el desenvolupament lliure i igualitari. Contra les estructures que deriven de l’Estat i el Capital creades per a un millor sosteniment del Sistema i que suposen el sacrifici de la llibertat individual i col·lectiva en pro d’una delegació cap a persones suposadament més qualificades que pretenen representar-nos. Contra les jerarquies de tota índole.

1.2. Els nostres mitjans

Els fins no justifiquen els mitjans, aquests només es poden aplicar en funció dels seus principis. Entenem mitjans com els nostres principis desenvolupats en tots els ordres de la vida social. Tots els moviments que han pretès canvis assumint el poder, han demostrat que cada vegada que un salvador, un partit o un comitè es posa a legislar, hereta els mateixos vicis i problemes. Per això l’Anarquisme rebutja el poder. No forma partits per aconseguir-ho, no dóna suport a candidates, no forma exèrcits a favor de cap governant. S’oposa a qualsevol Sistema parlamentari i no col·labora amb cap. L’anarquisme pretén conscienciar a la gent que es pot funcionar d’acord amb a una altra lògica, per la que crea escoles, ateneus, sindicats, comunes, col·lectivitats i altres grups que existeixen sense el suport de l’Estat. L’Anarquisme no s’integra en les institucions, no es legalitza, no participa en ajuntaments, parlaments, comitès ni universitats, demostrant els seus ideals en funcionar organitzant la seva pròpia existència. A més, les anarquistes no tenim líders ni funcionaris buròcrates, ni paguem a ningú perquè treballi per nosaltres. Tampoc rebem subvencions. Per tant, desenvolupem la nostra activitat voluntàriament. Per això els nostres mitjans són:

• L’Acció Directa: És l’actuació permanent sense intermediaris. La persona s’enfronta directament amb els seus problemes, prenent les regnes de la seva vida sense interferències, desenvolupant així la seva capacitat d’autodefensa, vivint conscientment. Estem en contra del conformisme, ja que impedeix l’acció directa creant passivitat i despreocupació. No fem servir les vies que empra el poder, promulguem l’abstenció activa electoral perquè votar és un acte d’irresponsabilitat, en deixar en mans d’altres la decisió sobre els problemes fonamentals de la vida social, a més de què legitima el principi d’autoritat. L’acció directa no implica necessàriament acció violenta, però no qüestionem la legitimitat de defensar-nos dels mitjans que utilitzen l’Estat i les classes privilegiades per impedir i neutralitzar la nostra rebel·lió.

• La Cultura: Divulgar una Cultura que permeti l’emancipació de l’individu a través d’escrits, publicacions i donant a conèixer l’art i la literatura, mitjançant els ateneus llibertaris, les ràdios lliures, els centres socials… Amb això fomentar l’espontaneïtat, creativitat, la lliure expressió cultural, individual i col·lectiva, contra els patrons uniformats de conducta, pensament o expressió establerts per l’Estat i el Capital.

• La Lliure Associació: És la unió voluntària en igualtat que assegura l’autodeterminació. D’aquesta manera s’uneixen forces i se suprimeixen privilegis. Neguem els països i les seves fronteres i lluitem contra tot tipus d’imperialismes i colonialismes. Un exemple de lliure associació és la federació, que funciona de manera assembleària, sense jerarquies, de manera que ningú pugui estar per sobre de ningú. Els diferents grups que formin una federació són lliures per unir-se o separar-se’n. Som conscients que la federació en si no és anarquista. Només entesa en un marc ideològic llibertari es converteix en un mitjà per estendre la lluita no només a la mera actuació del grup, així com la forma d’organitzar les relacions entre les cèl·lules d’una nova societat. És per tant el federalisme un aspecte clau de l’anarquisme social.

• L’Autogestió: perquè no volem dependre de cap organisme ni institució, sinó mantenir la nostre autonomia a partir dels nostres propis mitjans.

• El Suport Mutu i la Solidaritat: perquè creiem en la pràctica del suport recíproc i sincer en totes les relacions, combatent les divisions socials que provoquen la competitivitat i l’explotació de les unes sobre les altres.

1.3. Les Nostres Finalitats

La nostra finalitat és que les idees anarquistes incideixin en la societat de tal manera que es recuperi la consciència social, així com la consciència de la classe treballadora, que entenem estan basades a comprendre la situació d’explotació en la qual ens veiem sotmeses sota el sistema actual i en l’anàlisi d’aquells rols socials basats en la lògica de la dominació que afecten a múltiples facetes de la nostra vida pel fet de viure en aquesta societat. Aquesta comprensió de la nostra situació d’explotació i opressió es veu complementada amb els mecanismes a aplicar perquè desaparegui, i es pugui aconseguir un equilibri en les relacions de les persones entre elles i amb l’entorn. Són aquests mecanismes els principis i mitjans anarquistes. Es pot dir per tant, que la nostra finalitat és aconseguir una societat basada en la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Donem a aquesta societat el nom de Comunisme Llibertari, que és l’únic model d’organització social que ens permet un equilibri amb la natura, així com un desenvolupament social basat en els principis anarquistes.


2. Els objectius de la Federació

La Federació Anarquista de Catalunya constituïda al juny del 2014 neix amb la voluntat de començar apuntant cap als següents objectius, necessaris per tal de caminar col·lectivament cap a les finalitats abans descrites.

• Donar resposta real a les problemàtiques socials

Hem de ser capaces d’enfrontar-nos a la problemàtica social amb una anàlisi, un discurs i una pràctica política pròpia, que passi per la possibilitat real de crear alternatives de lluita més enllà de la mera propaganda.

Considerem que en aquest aspecte gran part de l’activitat que s’ha realitzat els últims temps ha sigut la d’incidir en les lluites mitjançant la propaganda, ja sigui escrita o pel fet. En tot cas creiem que s’ha de fer el salt a generar lluites pròpies.

L’organització ha de ser un salt qualitatiu i quantitatiu del moviment, una eina per a programar-les, estendre-les i coordinar-les, una eina que ens permeti certa autosuficiència a l’hora de plantejar una lluita política.

És per això que se’ns fa indispensable tindre com a objectiu influir a la societat mitjançant la nostra praxi, demostrant la validesa dels nostres principis i mitjans així com mitjançant la difusió del ideari anarquista en el quotidià amb propaganda conjunta. Fomentant l’acció directa, l’autoorganització i l’autogestió en aquelles lluites que generem com a pròpies o de les quals participem, estenent-les i generalitzant-les.

També ens comprometem a combatre i sabotejar la representativitat en les institucions, opció contrària als nostres principis, tàctiques i finalitats; i que tantes vegades ha suposat la traïció als que lluiten.

• Fomentar la cohesió dins del moviment anarquista

Veiem important fomentar la cohesió del moviment anarquista tant en l’àmbit intern amb els components de l’organització) així com a nivell extern amb les individualitats i grups que no formin part d’aquesta. Per això considerem clau treballar i cuidar els vincles de solidaritat entre companys/es.

A nivell intern se’ns fa necessària la formació individual i la formació interna, que doni al moviment les eines teòriques i pràctiques que ens capacitin per donar solucions i alternatives reals a les problemàtiques socials. També el debat per tal d’establir estratègies i tàctiques comunes, per tal d’aproximar els discursos, establir estratègies en l’àmbit antirepressiu, així com a l’hora de construir teòricament nous models d’organització social. Posant en comú els recursos i infraestructures i donant suport als projectes ja existents.

A nivell extern veiem necessari fomentar espais de trobada i debat amb companys/es i grups que no formin part de l’organització, establint vincles de solidaritat, donant suport als projectes i mantenint-nos juntes davant la repressió. Així com establint estratègies comunes quan sigui possible o necessari, o realitzant campanyes conjuntes, ja sigui com organització o a nivell de grups. En qualsevol cas la federació hauria d’assumir la diversitat estratègica dels moviments llibertaris, i de fet, l’hauria de fomentar com a un valor propi del pensament llibertari i com allò que més visiblement ens diferencia d’altres moviments polítics de caire més vertical i autoritari. En conseqüència, la federació mai ha de caure en la pretensió de parlar en nom de l’anarquisme.

Com ja hem dit, l’organització ha de ser una eina de coordinació per a poder dur a terme aquests objectius amb fluïdesa i facilitat. Algunes característiques estratègiques que veiem necessàries per tal de caminar cap aquests objectius són:

• La implantació local. El treball en la realitat més concreta i quotidiana del nostre quefer polític i vital.
• La cara pública. Amb sigles, nom, o algun tipus de referència amb vertadera vocació oberta. Ser una realitat palpable associable a algú, no quelcom difús.