Posicionament de la Federació Anarquista de Catalunya sobre el referèndum de l’1 d’Octubre

 

Els mecanismes per participar en les decisions col·lectives d’aquest sistema polític impedeixen un posicionament decisiu dels individus. La delegació de les decisions a representants ens ha empès a la frustració actual de veure’ns limitades a realitzar posicionaments simbòlics. Els òrgans de la gran majoria d’administracions públiques i empreses privades decideixen unilateralment, i ignoren o fins i tot prohibeixen el posicionament o les consultes populars. Podem canviar aquests mecanismes de decisió. Ens podem organitzar de forma horitzontal i decidir cada dia coses que ens impliquen a totes. Necessitem un interès unànime per a decidir la manera en què ens hem d’organitzar social, laboral i políticament. La nostra implicació en decisions o lluites laborals, socials, polítiques, ecologistes, etc. ens converteix en responsables de les nostres vides. Són, doncs, processos, experiències, transmissions el que converteix als individus en capaços d’entendre la seva responsabilitat per decidir sobre com seria la forma òptima d’organitzar-nos.

 

Els referèndums són una forma de fer efectiva la decisió directa de moltes persones sobre aspectes concrets. Els moviments socials han organitzat referèndums populars que les administracions mai han donat com a vàlids. La convocatòria ara d’un referèndum per decidir la continuació o independència del territori administratiu de Catalunya a l’Estat espanyol està provocant un conflicte entre administracions. A més, s’està convertint en una estratègia que certs partits polítics utilitzen per esdevenir màrtirs d’una causa noble i esborrar o disculpar la corrupció o totes les mesures impopulars. El descontent per la constitució del 78, el recorregut repressiu a la cultura catalana i la lluita dels moviments que defensen l’autodeterminació és l’evidència del conflicte que a nosaltres ens interessa.

 

Des de la Federació Anarquista de Catalunya manifestem el nostre suport al referèndum de l’1 d’Octubre, ja que l’autodeterminació dels pobles forma part de l’autogestió i l’autoorganització. Encara que estigui organitzat per l’administració de Catalunya entenem que respon a una necessitat real de l’interès de moltes persones, a més de possibilitar un procés destituent i organitzatiu no continuista.

 

Critiquem els marges imposats en la participació d’aquest referèndum. Ens oposem als límits administratius de Catalunya; hi ha aspectes en comú amb altres regions properes per motius d’accidents geogràfics o per relacions quotidianes. També queden excloses les persones menors de 18 anys i les que no tenen els papers regulars.

 

En relació a la pregunta proposada, creiem que la independència (social, laboral o nacional) no és dependre d’un “Estat”, ni de les entitats financeres, ni de cap empresa privada, sinó que és la presa de decisions des de baix, al marge de les institucions administratives, dels partits polítics o dels sindicats grocs, per tal d’aconseguir la gestió del nostre treball i de la nostra vida. Rebutgem la creació d’un Estat català, ja que critiquem la ineficàcia democràtica en l’organització dins un “Estat”, ja sigui per la divisió del territori sense tenir en compte les realitats locals, com pel centralisme, sigui de Barcelona o de Madrid. També rebutgem la creació d’una república, a pesar dels avantatges en relació amb la situació actual. Entenem que la república serà continuista en el sistema econòmic. Si el que es busca amb la creació d’un nou “Estat republicà” és major justícia i igualtat, el model neoliberal que defensa una part important del moviment independentista aboca a Catalunya a una situació econòmica similar a l’actual. No volem això. Nosaltres volem un procés destituent del poder vigent i un procés de participació col·lectiu que s’encamini a la participació total de la població en les decisions òptimes per establir formes d’organització social i laboral que blindin òrgans horitzontals i assemblearis de decisió.

 

Entenem que és difícil entendre una organització social que no estigui blindada per un “Estat republicà”, però és un repte que haurem d’afrontar juntes si volem ser totalment lliures i independents. Actualment trobem exemples d’aquest tipus d’organització, com el municipalisme llibertari, les comunes lliures o el confederalisme democràtic. També a la història de Catalunya trobem exemples d’una organització social emancipadora, com va ser el comunisme llibertari durant la Revolució Social del 36.

 

Federació Anarquista de Catalunya

Setembre de 2017

Author: FAC

Share This Post On

Submit a Comment